Impressionant!

enepunt

Sense paraules! Així és com et quedes quan contemples segons que.

“Bellesar” hauria d’existir com a verb! Per què, com podem definir el fet de disfrutar amb les coses belles si no? Si, existeix la síndrome d’Stendhal és veritat però no se si és exactament el que em passa quan contemplo meravelles. Si, em poso nerviosa, ok, si, puc inclús al·lucinar, és veritat, però les disfruto amb l’atenció i els sentits al màxim! I la veritat, prefereixo no desmaiar-me de l’emoció per què perdria uns moments que els necessito per continuar flipant.

La síndrome d’Stendhal és una enfermetat psicosomàtica que causa un elevat ritme cardíac, vertígen, confusió i inclús al·lucinacions quan l’individu es troba exposat a obres d’art, especialment quan aquestes són particularment belles o estan exposades en bloc en un mateix lloc.
La síndrome d’Stendhal s’ha convertit en un referent de la reacció romàntica enfront l’acumulació de bellesa i l’exhuberància de gaudir amb l’art.

-

Sin palabras! Así es como te quedas cuando contemplas según que.

“Bellecear” debería existir como verbo.  Por que ¿como podríamos definir el hecho de disfrutar con las cosas bellas si no? Si, es verdad, existe el síndrome d’Stendhal pero no se si es exactamente lo que me ocurre cuando contemplo maravillas. Si, me pongo nerviosa, de acuerdo, si, puedo incluso alucinar, es verdad, pero lo disfruto  con todos los sentidos ¡a tope! Y si soy sincera, prefiero no desmayarme de la emoción porque perdería unos momentos que los necesito para continuar flipando.

El síndrome de Stendhal es una enfermedad psicosomática que causa un elevado ritmo cardíaco, vértigo, confusión e incluso alucinaciones cuando el individuo es expuesto a obras de arte, especialmente cuando éstas son particularmente bellas o están expuestas en gran número en un mismo lugar.
El síndrome de Stendhal se ha convertido en un referente de la reacción romántica ante la acumulación de belleza y la exuberancia del goce artístico.